4 abril 2017
Fa unes setmanes, des d’Art&Coop vam tenir l’oportunitat de viatjar a Dènia per dur a terme el muntatge i la inauguració de l’exposició “Tal com som” a l’Hospital Marina Salud, una mostra de les projeccions artístiques individuals i col·lectives dels pacients de la planta de Pediatria de l’Hospital Germans Trias i Pujol i dels seus familiars, fruit d’un procés creatiu acompanyat de les professionals de Tiretades.
La iniciativa d’incloure l’art a l’entorn hospitalari de Dènia forma part del projecte CuidArt, impulsat des del propi hospital gràcies a la col·laboració de DKV Assegurances Mèdiques, el qual té l’objectiu de convertir el centre sanitari en un espai més humà i millorar la qualitat de vida de les persones que hi transiten diàriament. El projecte artístic es va idear paral·lelament a la projecció i construcció del propi edifici, és a dir: ja hi ha espais adaptats i pensats expressament per aquest tipus d’iniciatives.
A mesura que un va passejant per les instal·lacions de l’hospital, la sensació d’estar en una institució sanitària es redueix considerablement. Les grans obertures a les parets i al sostre permeten que la llum natural il·lumini la majoria dels espais i deixen entreveure la vegetació exterior.
A totes les sales d’espera hi trobem exposades múltiples obres d’art, les quals formen part de la Col·lecció Art i Salut de DKV, cedida temporalment a l’hospital. I tot això, sense passar per alt les intervencions escultòriques de diversos artistes, una de les quals es pot veure a l’entrada principal de l’edifici: “Dreams”.
A més a més, si ens traslladem fins a la planta de Pediatria, veurem les parets dels passadissos i de les habitacions decorades amb delicats i elegants dibuixos infantils, els quals creen una atmosfera màgica i il·lusòria.
L’exemple de l’hospital de Dènia és molt suggerent, ja que habitualment en el conjunt del món sanitari hi ha diversos aspectes de la hospitalització que influeixen de forma negativa l’estat d’ànim dels pacients i de les seves famílies. Segons estudis recollits a “Emociones y salud” (Fernández & Palermo, 1999), l’austeritat que caracteritza el disseny de la majoria dels hospitals i centres de salut influeix en l’estat emocional de les persones que hi passen llargs períodes de temps, dificultant a vegades la recuperació dels pacients. Mitjançant la creació d’un espai agradable, de confort i de seguretat, l’estrès disminueix. A la revista “El impacto mundial del diseño biofílico en el lugar de trabajo” (s.f.), els experts ens parlen sobre la importància de les finestres amb vistes a la naturalesa i dels seus beneficis per la salut:
“Un gran número de estudios en ambientes hospitalarios encontraron que mostrarles a pacientes imágenes de paisajes agradables inmediatamente antes o después de una cirugía daba como resultado niveles más bajos de estrés y mejores tasas de recuperación.” (pág. 24)
En aquest apartat cabria fer una breu menció a la Neuroestètica, la ciència que investiga la relació entre l’home i l’experiència estètica. Segons els experts, el sentit estètic no seria un luxe, sinó una necessitat (Britto Leite, 2011) (Campos Bueno, 2010).
Així doncs, poetitzar l’espai hospitalari s’està convertint cada cop més en un dels objectius principals d’alguns professionals de l’ àmbit social i artístic, i l’art és l’eina a través de la qual es pot dur a terme aquesta transformació. Més enllà d’un projecte purament estètic i expositiu, Josep Maria Martin, artista visual, va crear l’any 2005 un “Prototip d’espai per gestionar les emocions a l’hospital”, el qual es podia veure (i viure) a l’Hospital Provincial de Castelló. Prèviament, Martin havia col·laborat amb l’Hospital Saint Jean Roussillon de Perpinyà per desenvolupar el projecte “Art a l’Hôpital”, fruit d’un acord entre el centre sanitari, el Ministeri de Cultura Francès i l’Escola Superior de Belles Arts. L’objectiu consistia en dissenyar un espai de transició entre l’hospital i la casa, adaptant el seu interior per tal de poder contenir, afrontar i elaborar les situacions que esdevenen a l’entorn hospitalari, normalment dotades d’una gran càrrega emocional. En definitiva, “crear un espai de reflexió sobre les emocions” (Cirlot & Manonelles, 2011).
Font de les imatges: http://www.josep-mariamartin.org/es/Prototipo-gestionar-emociones/index.php
El nostre objectiu, seguint en la línia de la importància del treball de les emocions, no és tan sols la transformació de l’espai sinó fer partícips als pacients i les seves famílies d’aquests processos creatius. Com bé diuen Cirlot i Manonelles (2011), l’art en sí pot arribar a ser una eina projectiva que permeti donar forma i exterioritzar el malestar. Un antídot eficaç per tractar els desequilibris i a la vegada implicar a la societat mitjançant la difusió de les mateixes projeccions, reforçant la consciència col·lectiva. Tot i així, remarquem el procés creatiu per damunt del resultat. L’enfocament deixa d’estar en el mètode artístic academicista, marcat per normes tècniques i estètiques, i es situa en el desenvolupament de la creació. Existeix l’activitat artística en si com un entorn terapèutic, entenent aquest últim com allò que ens proporciona benestar.
Les reflexions sobre la necessitat de convergència entre l’art i la medicina a l’entorn hospitalari són cada vegada més presents avui en dia. Ens referim a la implementació d’intervencions artístiques que permetin generar un espai de creació i, d’aquesta manera cobrir les necessitats emocionals de les persones hospitalitzades i les de les seves famílies, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida. Tenint en compte que som éssers biopsicosocials, quan parlem de qualitat de vida en relació a l’entorn hospitalari ens referim a tot un conjunt d’elements que tenen a veure no només amb el físic sinó també amb les seves emociones i el seu entorn. És en aquest punt que la convergència entre art i ciència esdevé necessària: “la qualitat de vida és un concepte ric i variat que recorre als recursos tant de la ciència com de l’art” (L. Schalock & Verdugo, 2010, pág. 52).
Per últim, no volem concloure aquest article sense nomenar a Jill Sonke, directora del Center for the Arts in Medicine de la Universitat de Florida. L’any 2015 va participar en una de les conferències del TEDx, la qual es titula “Why medicine needs art”[1], altament recomanable. Gràcies al seu discurs on relata les seves experiències, sensacions i coneixements científics durant el seu recorregut en l’àmbit de la medicina i l’art, entenem el perquè de la necessitat de la segona disciplina com a complement de la primera. La medicina pot curar i, l’art, gràcies a la seva capacitat de transcendència, té l’habilitat de sanar.
[1] TEDxUF: https://www.youtube.com/watch?v=23mve5S90Ws
-Article redactat per Diana Guasch
Referències
Britto Leite, M. d. (2011). Arte, experiencia espacial y neuroestética (Vol. 11). redalyc. Obtenido de http://www.redalyc.org/pdf/294/29420070001.pdf
Campos Bueno, J. J. (2010). Neuroestética. Hacia un estudio cientifico de la belleza y de los sentimientos estéticos compartidos en el arte. Obtenido de http://eprints.ucm.es/11724/1/Campos-Bueno_CAPITULO3.pdf
Cirlot, L., & Manonelles, L. (2011). Procesos creativos y transtornos psíquicos. Barcelona: Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona.
El impacto mundial del diseño biofílico en el lugar de trabajo (Vol. Human Spaces). (s.f.). Human Spaces. Obtenido de file:///C:/Users/diana/Downloads/2015_HumanSpaces_LaSp.pdf
Fernández, E., & Palermo, F. (1999). Emociones y salud. Barcelona: Ariel.
- Schalock, R., & Verdugo, M. A. (2010). Calidad de vida. Manual para profesionales de la educación, salud y servicios sociales. Madrid: Alianza.
Sebastián, J., Bueno, M. J., & Mateos de la Calle, N. (2004). Apoyo emocional y calidad de vida en mujeres con cáncer de mama. Factores psicosociales en el cáncer de mama. Madrid: Instituto de la Mujer.